Frankenstein

 

Aike

El meu personatge es diu Aike que en anglès vol dir “fet de roure”, això te un significat ja que l’Aike es molt fort, no el poden fer mal i te una vida infinita.

L’Aike detecta abusos, robatoris, lladres, etc. Es un espècie de policia que fa qualsevol cosa perquè tot sigui lo mes just possible al món. 

Ajuda al medi ambient ja que recicla al veure qualsevol plàstic pel terra i la majoria dels components dels que formen part son reciclats. Es distribueix per parts i cada part fa una funció.

Les funcions es poden veure quan ell les utilitzi, quan no les necessiti nomes es veu la seva pell blava.

Començant pel braç. Te una funció que fa que cada cop que veu a una persona i vulgui saber informació sobre ell/a, aquesta part li transporta tota la informació sobre la persona per si es bona o dolenta.

L’altre braç està fet de fusta, la funció que te es que a la hora de protegir o combatre qualsevol persona pot tirar estelles per defensar-se o parar als dolents.

Seguint per una de les cames, està feta de gel. Evidentment es un gel especial ja que no es desfà i la funció que fa es que l’avisa de el nivell de energia en el que es troba. Si el gel està una mica desfet, vol dir que s’ha de carregar amb energia recarregable.

La altre cama està feta de ferro i la seva funció es que es un auto protegir a ell mateix i als demés quan ho trobi necessari.

El seu tronc es pot convertir en foc, pot cremar qualsevol cosa, es la part que utilitza en casos urgents o molt importants. Igualment que es converteixi aquella part en foc, el seu cor es resistent a la extrema calor i provoca que tingui una immensa empatia i amor.

Finalment, te faccions de humà a la cara ja que pensa com un d’ells a la hora de fer les coses, per això no es del tot perillós. 

Vaig començar a crear a l’Aike a partir de paper de plata per definir la seva forma, després vaig agafar celo per ajuntar cada part del cos. 

Seguidament vaig comprar tires de guix, i vaig començar la preparació mullant les tires i anant-les col·locant  per aconseguir una forma més homogènia. Evidentment, vaig esperar uns dies a que el guix es seques de forma correcte. 

Al sacar-se vaig pintar-lo amb pintura a l’oli, cosa que ara ho faria diferent ja que tarda molt en sacar-se i no va ser la millor pintura a utilitzar en el moment. No obstant això, vaig intentar fer-ho el millor possible i em vaig esforçar molt.

Merci, Anna Garriga.