POEMA
Esclaten les onades del MAR,
sospito que hi ets a prop.
Demano un desig
per a les estrelles del CEL
de poder-te abraçar
i compartir amb tu el meu OXIGEN.
La PLATJA et reflexa
com una ESPONJA flotar en el MAR.
Les agulles del RELLOTGE ja no es mouen
des de que els teus PETONS
es van quedar al SOFÀ de casa teva.
Et vaig dibuixar amb BOLI,
i no et vaig poder esborrar amb GOMA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.